Ortorexia nerviosa. Un nou terme s’ha introduït en el nostre vocabulari amb l’objectiu de designar una realitat contemporània: l’obsessió per l’alimentació saludable. Amb motiu del webinar sobre Trastorns Alimentaris organitzat recentment per ADEIT, en el marc de la presentació de la nova edició de l’Expert Universitari en Intervenció Multidisciplinària per a Trastorns Alimentaris de la Universitat de València, parlem amb María Roncero.
Roncero és professora del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València. En la seua intervenció en el citat webinar va centrar el seu discurs entorn de la ortorexia, un nou trastorn de la conducta alimentària que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), afecta fins al 28% de la població dels països occidentals.
Pregunta: Què és la ortorexia nerviosa?
Resposta: La ortorexia nerviosa es defineix com la preocupació excessiva per l’alimentació saludable, això és, composta per aliments el més naturals possibles, lliures de pesticides, herbicides, additius i, per descomptat, lluny d’aliments ultraprocesats. Per a aquestes persones aquesta preferència es converteix en un dels aspectes més importants en les seues vides: és una part important de la seua manera de definir-se com a persones, fins al punt que els arriba a causar malestar o interferència en el seu dia a dia.
És necessari puntualitzar que la ortorexia nerviosa està està estudiant-se i hui dia no està reconeguda com un trastorn mental pels manuals diagnòstics oficials dels trastorns mentals (DSM i CIE). Per tant, no podem dir que siga un trastorn alimentari, ni tan sols podem parlar d’un trastorn mental. Encara es requereix investigació per a esclarir quines són les seues característiques i si té la suficient entitat com per a poder ser classificat com un trastorn mental.
P: Quines conseqüències pot arribar a tindre?
R: Les persones que presenten ortorexia nerviosa ocupen molt temps al dia planificant la seua alimentació, buscant els aliments el més saludables possible, encara que per a això hagen de recórrer grans distàncies, gastant diners fins i tot per damunt de les seues possibilitats. A més, aquesta preocupació els porta a no eixir a menjar fora de casa perquè no es fien dels aliments que s’empraran per a preparar els menjars, o fins i tot per temor al fet que els utensilis i mètodes de cuinat no siguen el més saludables possible. Això els provoca aïllament social, tenen problemes amb la gent del seu voltant perquè la resta de gent no comparteix el seu estil de vida basat en l’alimentació saludable, i redueixen el seu cercle social a les persones que els segueixen en les seues idees. A més, se senten superiors a la resta de gent, i aprofiten qualsevol moment per a tractar de convéncer a la resta del món dels beneficis del seu estil d’alimentació. I un altre aspecte molt important és que si per qualsevol motiu han de saltar-se les seues normes rígides d’alimentació, se senten culpables i s’autocastiguen.
Com qualsevol aspecte de la vida, els extrems no són bons. Observem que les persones que puntuen alt el factor de ortorexia nerviosa també puntuen alt en afecte negatiu, en simptomatologia alimentària i símptomes del trastorn obsessivocompulsiu
P: En quin moment menjar sa es converteix en una cosa patològica? És a dir, quins són els indicadors per a saber que s’ha convertit en un trastorn?
R: Com qualsevol aspecte de la vida, els extrems no són bons. Una troballa interessant que vam obtindre el professor Juan Ramón Barrada i jo amb un qüestionari que creguem per a avaluar ortorexia nerviosa (Terol Ortorexia Scale, Barrada i Roncero, 2018), va ser que existeix un factor al qual anomenem ‘Ortorexia saludable’ que no sols no implica patologia, sinó que s’associa de manera negativa (inversa), amb l’afecte negatiu, la simptomatologia dels trastorns alimentaris i del trastorn obsessivocompulsiu. Per tant, dins d’uns límits, l’interés per l’alimentació saludable és positiu, o dit d’una manera àmplia, sembla que s’associa a la ‘salut mental’.
Per contra, observem que les persones que puntuen alt el factor de ortorexia nerviosa també puntuen alt en afecte negatiu, en simptomatologia alimentària i símptomes del trastorn obsessivocompulsiu. L’interés per l’alimentació saludable serà una preocupació excessiva, un problema, quan el desig de portar una dieta sana es convertisca en l’aspecte central de la vida de la persona, la qual cosa li portarà a experimentar malestar o li causarà una interferència significativa en el seu dia a dia, ja siga a nivell familiar, social, o laboral.
P: Des de quan s’observa aquest nou trastorn de l’alimentació?
R: El terme de ortorexia nerviosa va ser encunyat en 1997 per Steven Bratman, mèdic practicant de medicines alternatives, per a posar nom al que observava en alguns dels seus pacients que se centraven de manera excessivament rígida a portar una alimentació que ells consideraven saludable. Va compondre la paraula ortorexia a partir de les paraules gregues orto –correcte, adequat- i orexis -apetit-. No obstant això, aquest terme es comença a popularitzar uns anys més tard, i des de llavors el seu interés, tant per part de la societat com dels investigadors, no ha fet més que augmentar.
S’ha observat un auge en l’interés per l’alimentació saludable, si ens referim a la qualitat dels productes, no a portar una dieta equilibrada. L’augment del consum de productes BIO i ECO ha sigut exponencial, així com la pressió social per vigilar la qualitat dels aliments que consumim amb la idea principalment de millorar la nostra salut.
P: Manegen dades sobre la incidència que té sobre la població?
R: Atés que encara no existeixen criteris diagnòstics consensuats ni oficials, no es pot parlar de dades de prevalença. Existeixen investigacions que assenyalen uns índexs de prevalença molt elevats, però la majoria d’aquests estudis no estan basats en judicis clínics sinó en un instrument d’autoinforme la fiabilitat i la validesa del qual han sigut durament qüestionades.
P: Han detectat un creixement dels últims anys?
R: S’ha observat un auge en l’interés per l’alimentació saludable, si ens referim a la qualitat dels productes, no a portar una dieta equilibrada. L’augment del consum de productes BIO i ECO ha sigut exponencial, així com la pressió social per vigilar la qualitat dels aliments que consumim amb la idea principalment de millorar la nostra salut. S’observa un canvi de l’interés en el consum de productes light i 0% cap a aquests productes lliures de conservants, colorants, pesticides, lluny dels aliments ultraprocesados. Com assenyalava, aquest auge, per se, no és negatiu, sinó tot el contrari. El negatiu és que aquest auge pot comportar un augment de les persones que porta aquesta tendència a l’extrem, i converteixen aquesta preferència en el sentit principal de les seues vides.