Millorar l’eficiència administrativa, incrementar la transparència i la participació, garantir serveis digitals fàcilment utilitzables i millorar la seguretat jurídica. Aqueixos són els objectius del nou Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics (Reial decret 203/2021, de 30 de març).
Hem parlat sobre aquest recent reglament amb Concepción Campos, secretària de Govern Local de l’Ajuntament de Vigo i codirectora de Xarxa Localis, que ha impartit un dels nostres webinars gratuïts per a desgranar les novetats d’aquesta norma.
El nou reglament –explica Concepción Campos– pretén, sobretot, desenvolupar l’aplicació de les lleis conegudes com a ‘siameses administratives’, les Lleis 39 i 40 de 2015, i “es queda curt en els seus objectius”.
Només de la mà de les persones, que són les que construeixen el servei públic, tiraran avant les necessàries reformes de l’actual model de gestió pública.
Curt –matisa– no perquè aqueixos objectius no siguen els adequats, sinó pels mitjans que contempla per a aconseguir-los. Sense negar que el marc legal d’administració electrònica és millor que sense el reglament, són “manifestament millorables”, assegura, en un moment en el qual la transició digital s’erigeix com un pilar clau de la recuperació econòmica, i no sols a Espanya, sinó en el conjunt de la Unió Europea. “Toca ser valents i fer un pas més per a avançar perquè la transformació digital ja no té excuses, ja no les tenia abans, però després de la pandèmia del Covid19, molt menys”, assevera l’experta.
El canal electrònic s’ha demostrat com a imprescindible i necessari per a tota la societat i també per a l’administració, que ha de garantir a la societat l’accés als serveis públics, també per la via electrònica. En aqueix sentit, destaca la incorporació de les xarxes socials com un canal d’accés als serveis electrònics. També l’aposta per una administració usable, personalitzable i proactiva, en la qual la interoperabilitat es converteix en la clau de volta per a fer-ho fàcil i evitar que la implantació d’administració electrònica es traduïsca simplement en “burocràcia digital”.
Punts febles de la nova normativa
Compleix les expectatives del que s’esperava d’aquest reglament? Segons ens explica Concepción Campos, s’esperava més de nova normativa. Més –subratlla– perquè la norma es dicta l’any 2021, i de la mateixa manera que ja en el 2015 trobàvem a faltar la referència a eines generalitzades com les xarxes socials, en el 2021 es troben a faltar referències a la intel·ligència artificial, al blockchain, a la implementació dels RPA (Robot Process Automation).
Però també –afig– es troben a faltar referències a les persones que han de fer possible aquesta transformació, al reforç a les competències digitals dels empleats públics, i a totes les persones que són interlocutores electròniques amb l’administració, que necessiten una major sensibilització i coneixement. “Només de la mà de les persones, que són les que construeixen el servei públic, tiraran avant les necessàries reformes de l’actual model de gestió pública”, conclou.