Cecilio Tamarit és catedràtic de la Universitat de València i director del seu Centre de Documentació Europea. Amb motiu de la seua coordinació en un curs sobre l’últim curs de redacció i gestió de projectes europeus, organitzat per la nostra fundació, parlem amb ell sobre la funció d’aquest organisme per a la comunitat universitària, sobre els serveis que ofereixen i sobre com va sorgir la iniciativa de creació d’aquesta entitat, referent de consulta en tota la comunitat universitària en matèria de difusió de la documentació sobre la Unió Europea.
Quan i per què la Universitat de València crea un Centre de Documentació Europea? Com va sorgir?
El CDE és un centre pertanyent a la Fundació General de la Universitat de València que va nàixer en 1984 en virtut d’un conveni bilateral entre la Universitat de València i la Comissió Europea. Des d’aquesta data fins a l’actualitat, el CDE ha desenvolupat múltiples serveis per a facilitar la difusió de la documentació sobre la UE, i actualment és un referent de consulta en tota la comunitat universitària, amb especial rellevància per als estudis de Ciències Socials i de Dret. El butlletí electrònic setmanal, Info-Europa, amb més de 2.500 subscriptors, té una àmplia difusió i acceptació i la Guia de Finançament Comunitari ja ha sigut objecte de diverses reedicions i constitueix el producte estrela del Centre.
Quins són els objectius d’aquest centre?
El Centre de Documentació Europea (CDE) de la Fundació General de la Universitat de València està integrat en la xarxa de Centres de Documentació Europea que hi ha en els 28 països membres. Els més de 650 centres que pertanyen a aquesta xarxa tenen l’objective de servir de punt de referència a l’hora de resoldre les necessitats informatives de ciutadania i professionals sobre la Unió Europea, una realitat més palpable cada dia.
El Centre de Documentació Europea és una de les més consultades tant en la Universitat de València com en l’àmbit espanyol i internacional sobre quan obtindre informació sobre la Unió Europea.
Quins serveis ofereixen? Són per a la comunitat universitària o per al públic en general?
A més de rebre totes les publicacions de les diverses institucions comunitàries i de disposar d’accés gratuït a les variades bases de dades comunitàries, el CDE ha beneficiat des del principi de l’accés a internet que facilita la Xarxa Iris a totes les universitats espanyoles. Aquesta circumstància ha permés l’automatització dels serveis del Centre fins al punt que el butlletí electrònic lnfo-Europa, editat setmanalment, serveix de referència a la comunitat interessada en la informació comunitària al nostre país.
Per què creu que és important que la Universitat compte amb un centre d’aquestes característiques?
Les universitats són un lloc natural per a acollir a centres de les característiques del CDE, perquè serveixen de suport a la docència, la investigació i la transferència en temes relacionats amb la UE. Així sembla haver-ho entés també la UE en crear aquesta xarxa de centres a través d’acords bilaterals amb les universitats europees. En el cas de la Universitat de València, tant pels seus programes d’estudis com pel seu lideratge en activitats d’investigació i transferència, és normal que tinga aquest Centre, perquè pot actuar com a dinamitzador, generant sinergies amb altres actors de la societat valenciana en general.