Com realitzar una investigació interna, quins són els criteris per a admetre una denúncia anònima o quin paper exerceixen els Comités Antifrau. Aquests van ser només alguns dels temes que han sigut abordats al llarg de les dues jornades del curs ‘Sistemes Interns i Externs d’Informació: procediment, garanties i cauteles’.
Aquesta formació, organitzada per ADEIT i per la Universitat de València, han posat especial atenció en la recent Llei de Protecció d’Informants i de lluita contra la corrupció, aprovada al febrer del passat any 2023. Parlem amb Ricardo Vicente Puyol, actual director de la Oficina Andaluza contra el Fraude y la Corrupción, amb més de vint anys d’experiència com a magistrat, que va oferir una visió general de la Llei de Protecció d’Informants i de lluita contra la corrupció a més de posar el focus en com ha de realitzar-se la investigació interna i quins són els límits i garanties en un procediment.
Pregunta: Des del punt de vista legal, creu que alguna llei ha suposat un vertader punt d’inflexió a l’hora d’abordar la lluita contra la corrupció?
Resposta: La directiva comunitària de l’any 19 sens dubte suposa un punt d’inflexió important perquè posa en el centre de la protecció a la persona denunciant, a la protecció de la informació que el denunciant ha de subministrar, porta fins a les últimes conseqüències l’àmbit del compliance tant en el sector privat com en sector públic amb la implementació de sistemes interns d’informació, establint processos d’investigació interna tant en entitats públiques com privades. Això ha generat un canvi de paradigma en relació a la normativa que reglamenta aquest tipus de situacions, apostant per la detenció primerenca i no tant per la repressió. Aquesta llei tracta d’establir mecanismes eficaços que ens permeten conéixer en un moment determinat una mala pràctica que en el seu moment pot generar una situació fraudulenta.
P: En relació a la La Llei d’Informants i de Lluita contra la corrupció, en la qual ha centrat la seua intervenció, creu que és eficaç?
R: En general és bona, però ha moltes arestes tècniques de corregir. Per exemple, per assenyalar alguna, l’informant que finalment ha denunciat un delicte -que s’haurà de sotmetre a un procediment penal-, no pot ser anònim . Hi ha moltes coses que han de ser corregides, encara.
P: Com creu que percep la ciutadania el problema de la corrupció? Creu que s’ha produït alguna evolució sobre aquest tema en els últims anys?
R: Segons dades estadístiques dels últims mesuraments que va realitzar Transparència Internacional o els diversos instituts que es dediquen a recopilar dades estadístiques sobre qüestions sociològiques, la corrupció continua ocupant un lloc important en relació al que la societat concep com una cosa problemàtica. La percepció de la corrupció, sociològicament, és un concepte més complex en el sentit que també mesura en quin sentit es danya, a més, la reputació que la societat atribueix a les seues institucions. I això sí que té un perjudici gran. Encara hi ha molt per fer.
P: Creu que eixa percepció de la corrupció es percep de manera diferent segons comunitats autònomes?
R: Va per èpoques. A Andalusia va haver-hi un pic gran quan es va produir un canvi polític. Ací en la Comunitat Valenciana va passar igual, també. Va canviant, segons el temps i el territori.
