Ens enfrontem al repte de dissenyar la docència per a un context digital. Aquesta és una de les conclusions extretes pels participants en les XXVI Jornades sobre l’Ensenyament Universitari de la Informàtica – JENUI 2020 que, per primera vegada, s’han impartit de manera virtual. I, com ens ha explicat Francisco Grimaldo, membre del Comité Organitzador d’aquestes jornades i subdirector de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE-UV) de la Universitat de València, això no és exactament el mateix que adaptar a digital els models docents que havíem dissenyat en el passat. «Es tracta de dissenyar unes metodologies docents que siguen flexibles i resistents als canvis i incerteses del context actual, treballant i donant suport a la transformació digital de la Universitat», ha subratllat.
Les sessions, promogudes per l’Associació d’Ensenyants Universitaris de la Informàtica (AENUI) i organitzades per la Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV) en col·laboració amb ADEIT, han reunit 260 participants de diferents punts Espanya i de diversos països de Llatinoamèrica.
Amb motiu d’aquestes jornades, hem parlat amb Francisco Grimaldo que aposta per la innovació educativa com a camp d’estudi i investigació en la docència universitària.
Pregunta. A quins reptes, principalment, s’enfronten els docents d’informàtica en els pròxims anys?
Resposta. Ens enfrontem al repte de dissenyar la docència per a un context digital. Això no és exactament el mateix que adaptar a digital els models docents que havíem dissenyat en el passat, com hem fet de manera urgent en aquests últims mesos. Es tracta, no obstant això, de dissenyar unes metodologies docents que siguen flexibles i resistents als canvis i incerteses del context actual, treballant i donant suport a la transformació digital de la universitat, que és un repte més ampli que el de digitalitzar la formació universitària.
P. Podria destacar-nos algunes de les qüestions abordades durant les jornades?
R. Les jornades s’han estructurat en 11 sessions temàtiques que han abordat temes com, per exemple, el desenvolupament de competències transversals i professionals; la promoció de polítiques de gènere en STEM; les bones pràctiques pedagògiques i l’ús de metodologies per a millorar la qualitat de la didàctica de la informàtica; o l’ús de la ludificació, els jocs seriosos i els videojocs en l’àmbit formatiu. Convé destacar també la celebració de dues taules redones sobre docència i avaluació online, on una selecció d’expertes i experts han debatut sobretot l’aprés en els últims mesos.
El 40% dels assistents han sigut dones i el 60% homes, la qual cosa ens anima a continuar treballant en la línia de visibilitzar els referents femenins en la informàtica i promoure la diversitat en els estudis d’enginyeria i ciència de dades.
P. Quins serien les principals conclusions de les sessions?
R. Cal continuar apostant per la innovació educativa com a camp d’estudi i investigació en la docència universitària. Els treballs presentats en aquestes jornades, les actes de les quals estan disponibles en obert, són un planter d’exemples de casos d’èxit i recomanacions que el professorat pot utilitzar per a millorar la docència de les seues assignatures. Les fórmules màgiques no existeixen, però també és cert que aquells professors i professores que porten anys aplicant aquestes tècniques d’innovació docent han vist com les seues assignatures resistien millor les dificultats imposades per la pandèmia i produïen una millor experiència docent per a l’alumnat i el professorat.
P. A quantes persones han reunit i de quines procedències?
R. El congrés ha reunit 260 participants provinents d’Espanya i de diversos països de Llatinoamèrica (p. ex. l’Argentina, Colòmbia o Costa Rica). Ha participat professorat de les 5 universitats públiques valencianes, de 38 universitats espanyoles i també professorat d’ensenyament secundari, membres dels col·legis professionals i associacions d’estudiants d’enginyeria informàtica. El 40% dels assistents han sigut dones i el 60% homes, la qual cosa ens anima a continuar treballant en la línia de visibilitzar els referents femenins en la informàtica i promoure la diversitat en els estudis d’enginyeria i ciència de dades.
P. Com ha funcionat la modalitat online?
R. La modalitat online ha funcionat a la perfecció des del punt de vista tècnic i ha aportat moltes coses positives en el pla acadèmic com, per exemple, la generació d’un repositori en obert de vídeos amb bones pràctiques docents, la discussió en fòrums sense restriccions per a assistents que participaven des de diferents fusos horaris i la millora de la conciliació familiar en permetre l’accés a totes les activitats des de casa. Algunes solucions han agradat tant, que pensem mantindre-les per a l’edició de l’any que ve que organitzarem de nou a València.