Les organitzacions sanitàries les plantilles de les quals estan alineades amb els valors de l’entitat han sobreviscut millor a la crisi provocada pel Covid-19. Davant situacions inesperades i complexes, comptar amb un personal que compartisca els valors de l’organització és la millor manera de tindre una resposta comuna i conjunta, explica en aquest sentit Fernando Gil, amb qui hem parlat en relació a la seua tesi El model triaxial de gestió per valors en organitzacions sanitàries: diagnòstic i proposta d’una escala de mesura.
Per a Fernando Gil, vicepresident de la Fundació ADEIT, una cultura organitzativa forta i compartida és la millor opció per a fer front a situacions de crisis com la propiciada pel Covid-19, en la mesura que permet «moure a les organitzacions d’una manera més àgil, com un tot uniforme».
[pullquote]Una cultura organitzativa forta i compartida és la millor opció per a fer front a situacions de crisis, ja que permet moure a les organitzacions d’una manera més àgil[/pullquote]
Més àgil i amb menys costos
Compartir valors amb l’organització estalvia costos i aporta agilitat. D’una banda –explica Fernando Gil– aquest model permet trencar l’angle d’autoritat, aplanant les organitzacions. «Com més alineats estem, de major autonomia dote al meu personal i, per tant, menor nombre de caps necessite». «El control organitzatiu, necessari en certa manera, no aporta valor, sinó cost, que no té impacte en l’usuari o client», afirma Fernando Gil en aquest sentit, al mateix temps que aposta per una gestió de recursos humans menys vertical.
D’altra banda, apostar per aquest model permet guanyar agilitat, en la mesura en què es redueixen els temps de presa de decisions. «Si jo dote a la gent d’autonomia tenim professionals molt més preparats, capaços de prendre decisions més ràpid, amb més criteri i més alineades amb l’organització», afirma Fernando Gil.
Un model de valors triaxial
Els aspectes econòmics són indubtablement importants per a les organitzacions, però també ho són qüestions més pròximes a l’ètica i als valors emocionals. «Com em sent determina com pense i també com actue; cal buscar un equilibri entre els valors econòmics, ètics i emocionals en les organitzacions», aconsella Fernando Gil en la seua tesi, dirigida pels professors Rafael Fernández i Andrés Salas, del Departament de Direcció d’Empreses Juan José Renau Piqueras de la Universitat de València.
Els valors ètics i emocionals són més difícils de canviar ja que estan més prop a les creences. Com a palanca de canvi d’aquesta mena de valors, Fernando Gil aposta pel lideratge: «treballar sobre el lideratge, buscant uns valors que estiguen alineats amb l’estratègia de l’organització i que es puguen compartir, és la millor garantia que transmetrem la cultura que volem i que és útil als propòsits de l’organització». Quant millor assegurem que estem alineant la cultura organitzativa, millors resultats tindrem, conclou.
Aquest model de cultura organitzativa, òptim per a les organitzacions sanitàries, és extrapolable a qualsevol altra organització, pública o privada, perquè respon a l’aspecte humà de les organitzacions, afirma Gil. «La gent ens conduïm per sistemes de creences i valors. Les conductes responen als meus valors. Si jo vull que les persones tinguen determinat tipus de conductes, si vull que responguen de manera similar, m’he d’assegurar que compartim una cultura i uns valors», subratlla.
Com a màxim exponent d’aquest model de cultura organitzativa Fernando Gil apunta a Google, amb uns valors molt clars i compartits i amb un estil de lideratge molt marcats, que porten fins i tot «al fet que el projecte laboral forme part del projecte vital».
La importància de la comunicació
A més del lideratge, hi ha un altre factor clau en el model de cultura organitzativa; la comunicació interna. «Som una cultura de poca transparència», lamenta Fernando Gil. No obstant això, és essencial –insisteix– mantindre informat a l’equip. En cas contrari, és més fàcil que es despenge del projecte. En concret, en l’àmbit de les organitzacions sanitàries –subratlla Gil– és fonamental que cada peça siga conscient de la importància del seu paper dins del procés de prestació sanitària i que interactuen entre ells. «No sols cal entendre la tasca, també el propòsit final». Un bon exemple –subratlla– és el paper de la neteja, essencial per evitar les malalties nosocomials produïdes per una neteja deficient dels quiròfans. «Si sé el valor que aporta el meu treball pose més entusiasme en el que faig», assegura Fernando Gil.
