Les xiquetes, princeses. Els xiquets, superherois. I tots els inputs en la mateixa adreça: hi ha coses que són de xiquetes i altres són de xiquets, sense que res estiga codificat des de l’origen. Amb aquesta afirmació Silvia Rueda, directora del Departament d’Informàtica de la Universitat de València, directora de la Càtedra de Bretxa Digital de Gènere i coordinadora del projecte Girls4STEM, introduïa la primera de les sessions sobre bretxa digital de gènere que va tindre lloc ahir a la vesprada. El centre d’E-learning de la nostra fundació va ser l’encarregat del suport online de les sessions.
[pullquote]La publicitat, la falta de referents pròxims o la subestimació de les seues pròpies capacitats per part de les xiquetes van ser alguns dels temes abordats en la sessió.[/pullquote]Aquesta taula redona va comptar també amb la participació de María Villarroya, doctora en Enginyeria Electrònica, professora de la Universitat de Saragossa i creadora del projecte “Una enginyera en cada col·le”; Brega Rierol, sociòloga i investigadora del grup de Gènere i TIC de la Universitat Oberta de Catalunya; Alicia García-Holgado, del Grup d’Investigació GREAL de la Universitat de Salamanca, on colidera la línia “Responsabilitat social i inclusió”; i Natalia Papí, directora de la Càtedra de Bretxa Digital Generacional de la Universitat d’Alacant i la Generalitat Valenciana. Va estar moderada per Anabel Forte, de Girls4STEM, i es va centrar en l’àmbit de les xiquetes i joves, especialment en els dos primers nivells de bretxa digital: l’accés i la formació.
«Hem d’anar una mica més enllà i preguntar-nos, la publicitat pot actuar en positiu? Les campanyes publicitàries poden sensibilitzar i promoure canvis socials? En definitiva és el que volem. La publicitat pot fer coses, però és necessària l’acció global conjunta i un camí a mitjà i llarg termini», apuntava Papí, directora de la Càtedra de Bretxa Digital Generacional de la Universitat d’Alacant i la Generalitat Valenciana. La publicitat, la falta de referents pròxims, l’allunyament de les xiquetes des d’edats molt primerenques -6 anys- cap a la tecnologia o la subestimació de les seues pròpies capacitats per part de les xiquetes van ser alguns dels temes abordats en la sessió.
Pròxima sessió, hui, 5 de novembre
La taula redona prevista per a aquesta vesprada es presenta sota el títol Dones i digitalització i posarà el focus en l’àmbit de la dona adulta i tractarà els tres nivells de bretxa digital: accés, formació i ocupació. Moderada per Silvia Rueda, participaran Cecilia Castaño, catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid i professora de Gènere i Ocupació en el Màster sobre Estudis de Gènere: Polítiques Públiques i Intervenció Social; i Patricia Horrillo, periodista i activista impulsora de múltiples projectes col·laboratius amb l’objectiu de generar comunitats actives i trencar amb el model tradicional de difusió unidireccional. Completaran la taula María Ángeles Sallé, doctora en Ciències Socials per la Universitat de València i especialista en l’impuls, planificació, gestió integral i avaluació de polítiques i iniciatives de desenvolupament i canvi socioeconòmic i tecnològic a Espanya i Llatinoamèrica; i Josefina Bueno, doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat de Múrcia i experta en estudis de gènere i en les literatures africanes escrites per dones.
La Càtedra de Bretxa Digital de Gènere; una càtedra pionera
La Càtedra de Bretxa Digital de Gènere de la Universitat de València és una càtedra de recent creació que naix amb la voluntat d’abordar la bretxa digital existent entre dones i homes. Forma part d’un projecte més ampli vinculat a l’Observatori de Bretxa Digital, dependent de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana. Competències digitals i bon ús de les tic, facilitar la transferència d’informació als poders públics i ciutadania, assessorar en la planificació de l’acció normativa i documents estratègics a l’àmbit de la societat digital i la lluita contra la bretxa digital i analitzar i diagnosticar la situació en la Comunitat Valenciana són alguns dels àmbits de treball d’aquesta càtedra.
