Quins són els reptes jurídics que planteja l’Administració electrònica? Quin és l’estat de la seua implantació a Espanya? Quin paper se li atorga a la protecció de dades en l’àmbit de l’Administració electrònica? Davant la imminent entrada en vigor completa de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre de Procediment Administratiu i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre de 2015 sobre Règim Jurídic del Sector Públic, es planteja la necessitat d’analitzar l’estat de situació actual així com el grau d’implantació de l’Administració electrònica en totes les Administracions Públiques.
El curs online Administració electrònica: problemes, dificultats i reptes, reuneix a alguns dels principals experts en aquesta matèria i abordarà fins al pròxim 28 de setembre els nous reptes de futur de l’Administració electrònica, principalment en matèria de ciberseguretat, protecció de dades i transparència. Parlem amb Borja Colón de Carvajal, cap del Servei d’Administració i Innovació Pública de la Diputació de Castelló i ponent del curs, sobre alguns dels punts forts de la seua intervenció:
P. El curs es titula Administració electrònica: problemes, dificultats i reptes. Podria sintetitzar molt breument quins són els tres reptes principals de l’Administració electrònica?
R. Els reptes fonamentals a la meua manera de veure no són insalvables (de moment) però requereixen d’un esforç gran per part de tots per a aconseguir superar-los de manera ràpida. Els desafiaments més importants serien, des del meu punt de vista, la inexistència d’un projecte comú a nivell nacional per a desplegar un model integral i sostenible d’Administració electrònica i, d’altra banda, la falta de recursos humans i materials per a fer front al gran canvi cultural i organitzatiu que això suposaria.
P. Des de la seua perspectiva, quin és l’estat actual en el qual es troba l’Administració en la transformació electrònica?
R. No podem dir que a Espanya tinguem un disseny uniforme de prestació de serveis electrònics, sinó més aviat xicotetes illes d’eficiència digital i després un conjunt gran d’institucions que intenten fer bé les coses. Després queden els ressagats que ni estan ni se’ls espera. Però en termes generals, almenys pel que a l’Administració local es refereix, existeix voluntat de compliment i ganes d’assumir tots els desafiaments que això implica.
P. -En el context actual, en quina mesura l’Administració electrònica pot ajudar a la crisi socioeconòmica generada pel COVID-19?
R. Perquè lògicament si impulsem els tràmits digitals no serà necessària la presència dels ciutadans en les nostres Administracions públiques per a realitzar els seus tràmits, a més de ser molts més ràpids i eficients els empleats públics en la tramitació dels respectius expedients i més sostenibles amb el medi ambient en la mesura en què no generem residus derivats del paper, dels desplaçaments, etc.
P. Subratlles la necessitat que la Secretaria General d’Administració Digital cree la Comissió Sectorial d’Administració Electrònica, com creu que milloraria la situació?
R. La veritat és que la Comissió Sectorial d’Administració electrònica ja existeix, i està regulada concretament en la disposició addicional novena de la Llei 40/2015, del règim jurídic del sector públic. El que succeeix és que porta des de març de 2019 sense reunir-se. En tractar-se d’un òrgan multilateral de consulta i assessorament al Govern podria desbloquejar moltes de les situacions ara paralitzades sense motiu aparent, facilitant amb això l’enlairament definitiu de l’Administració electrònica.
