«Vivim en una societat intolerant i així es reflecteix en els col·legis», lamenta Inmaculada Chiva, directora del Màster Propi d’Atenció a la Diversitat i Educació Inclusiva i professora del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de València.
La lentitud del sistema educatiu, l’actitud conservadora d’una part del professorat, així com el pensament tradicional de «fer el que s’ha fet sempre» són altres tres factors que no ajuden a avançar en matèria d’inclusió, segons explica la professora Inmaculada Chiva.
La lentitud del sistema educatiu, l’actitud conservadora d’una part del professorat, així com el pensament tradicional de «fer el que s’ha fet sempre» són altres tres factors que no ajuden a avançar en matèria d’inclusió[/pullquote]Encara que, segons indica l’experta, s’està treballant molt per a aconseguir comptar amb aules més inclusives, la Comunitat Valenciana segueix per darrere de comunitats com Catalunya o el País Basc en aquesta matèria.
Des del punt de vista inclusiu, l’educació és «de tots i per a tots», per la qual cosa no es tracta d’integrar al diferent sinó d’ajudar a tot l’alumnat perquè desenvolupen, en conjunt, les seues capacitats. Per a fomentar aquest tipus de treball de manera cooperativa i tenint en compte les limitacions de cadascun, la Universitat de València ofereix el Màster Propi d’Atenció a la Diversitat i Educació Inclusiva.
Aquest màster, que es realitza on line amb el suport del Centre d’E-learning de la Fundació ADEIT , ofereix a l’estudiantat les mesures d’atenció a la diversitat tant a nivell institucional com de centre. Per això, el curs situa tant la cooperació com la col·laboració com base de l’ensenyament. Així mateix, l’alumnat aprendrà com atendre les famílies, com realitzar una bona tutoria a més d’una mediació correcta.
Aquest màster, que es realitza on line amb el suport del Centre d’E-learning de la Fundació ADEIT, situa tant la cooperació com la col·laboració com base de l’ensenyament[/pullquote]En opinió de l’experta, l’escola ha de ser el nucli de desenvolupament de la societat en el futur, per la qual cosa «costa entendre que hi haja centres d’educació especial». Encara que reconeix que, a vegades, els familiars opten per aquest tipus de centres perquè «tenen por» d’incloure’ls en un centre curricular, ja que «no volen que se senten discriminats i prefereixen protegir la seua dignitat», insisteix.
Com als recursos necessaris, Chiva explica que quan hi ha una persona amb discapacitat a l’aula s’ha de destinar més esforç i dedicació per part de qui ensenya, temps del que, en la majoria d’ocasions, no disposen, per la qual cosa Inmaculada Chiva reivindica més la necessitat de més professorat en aquests casos.
Una societat que canvia
Encara que l’experta reconeix que tant a nivell social, com a polític i econòmic encara no s’està preparat, sí s’ha produït una evolució sobre aquest tema. «Ja no és comú trobar-se a algú que rebutge obertament tindre a una persona amb discapacitat en una aula amb el seu fill», explica. «Actualment existeix una acceptació social d’aquesta diversitat perquè s’entén que aporten», indica.
No obstant això, Xiva té clar cap a on ens dirigim: un centre en el que convisca una persona amb una discapacitat sensorial, una altra amb una discapacitat física, una altra amb síndrome de down, però treballant «de forma cooperativa, prenent decisions i construint un projecte del centre» en la mateixa aula amb la resta de la classe. «Aqueixa és la forma més bonica d’entendre la vida», conclou.
Més informació:
Màster Propi d’Atenció a la Diversitat i Educació Inclusiva
