Com ha augmentat la prevalença en el diagnòstic del trastorn espectre autista els últims anys? En quina mesura l’abordatge de l’atenció primerenca és òptim? Quina és la situació dels CDIATs (Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció primerenca)? Totes aquestes qüestions van ser abordades ahir en una jornada informativa d’actualització en atenció primerenca de la mà de l’equip que dirigeix el Màster de Formació Permanent en Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de la Universitat de València.
Fernando Mulas, neuropediatre i director de l’Institut Valencià de Neurologia Pediàtrica (INVANEP); Cecilia Martínez Costa, catedràtica del departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València; María Gracia Millá, doctora en Psicologia i pedagoga i Roberto Hernández Marco pediatra i professor jubilat del departament de Pediatria, Obstetricía i Ginecologia de la Universitat de València.
Des de la direcció del postgrau es va posar el focus en l’anàlisi de la població de risc susceptible de rebre atenció primerenca així com en la importància del diagnòstic primerenc en afectacions com el trastorn del especto autista (TEA), on una valoració neuropediátrica estandarditzada i una valoració neuropsicològica completa són essencials i fins i tot determinants per a la seua evolució: «En el cas del diagnòstic del TEA, hi ha manifestacions clínica des d’en el primer any de vida en el 55% dels afectats i durant el segon any en el 34%», va apuntar el doctor Mules.
Els problemes nutricionals i alimentaris en població susceptible d’atenció primerenca també es van tractar de manera específica atés que, tal com va assenyalar la doctora Martínez Costa, la finestra nutricional dels primers 1000 dies de vida (des de la concepció fins als dos anys) determinaran qüestions tan importants com el creixement, el desenvolupament intel·lectual o el risc de malalties al·lèrgiques, inflamatòries o autoimmunes. Actualment en la Comunitat València hi ha 64 centres especialitzats en atenció primerenca i segons l’Associació Espanyola de Pediatria s’estima que un 10% de la població infantil -al voltant de 250.000 xiquets d’entre 0 i 6 anys- necessiten rebre aquest tipus d’atenció. Davant una necessitat cada vegada major, la formació de professionals especialitzats resulta, doncs, essencial.
