Aliments conservats amb additius naturals, productes liofilitzats, etiquetes intel·ligents. Aquest és el futur en el sector alimentari. No obstant això, el pas més immediat que es produirà en la cadena alimentària és la incorporació d’insectes com a font de proteïna natural, segons adverteix Giuseppe Meca, director del Màster Propi en Biotecnologies Agroalimentàries i professor del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Ciències de l’Alimentació, Toxicologia i Medicina Legal de la Universitat de València. El futur ja no depèn de noves tecnologies sinó de nous ingredients, per la qual cosa l’ús d’insectes com a font de proteïna animal cada vegada serà més freqüent, assegura Meca.
La investigació en biotecnologia, el desenvolupament del qual és molt costós econòmicament segons Meca, afavoreix que en un futur existisquen animals capaços de resistir malalties com la grip aviària
Quant als animals, l’expert explica que la biotecnologia permet que les seues característiques puguen millorar-se, per aquest motiu ja existisca la ramaderia transgènica. La investigació en aquest camp, el desenvolupament del qual és molt costós econòmicament, en paraules de Meca, afavoreix que en un futur existisquen animals capaços de resistir malalties com la grip aviària. També serà possible millorar el seu perfil lipídic o provocar que cresquen més grans i en menor temps.
En aquest sentit, el Màster de Formació Permanent en Biotecnologies Agroalimentàries ofereix les eines necessàries per a satisfer unes necessitats globals de la indústria alimentària que responen a les exigències dels consumidors. L’alumnat aprendrà, entre altres coses, com la biotecnologia permet crear aliments la durabilitat dels quals augmenta sense renunciar al seu sabor ni a la seua qualitat nutricional, explica el director del màster.
A més, entre altres temes, durant el màster s’estudiarà la comercialització de transgènics i el seu etiquetatge. D’una banda, quant a la seua comercialització en la Unió Europea, l’expert assegura que aquest tipus d’aliments se sotmeten a contínues avaluacions per a garantir que el seu consum siga «complemente segur». Així mateix, en relació al seu etiquetatge, la legislació europea obliga a incloure una indicació explícita que l’aliment està modificat genèticament quan el seu contingut modificat genèticament siga superior al 0.9%.
Llet per a intolerants i vegetals antiplaguicidas, possible?
En relació al futur dels aliments, com la creació de vegetals resistents a un plaguicida o llet hipoal·lergògena, Meca assegura que, d’una banda, la biotecnologia sí que permet el disseny d’aquest tipus d’aliments sempre que no siguen «especialment tòxics» per a la salut humana. No obstant això, el director del curs no es compromet quan es parla de llet per a intolerants a la lactosa. «S’ha estudiat la possibilitat d’usar vaques modificades genèticament per a generar llet amb proteïnes humanes, però aquest tipus de productes estan molt lluny de ser una realitat en el mercat», conclou.
Més informació i inscripció: Màster de Formació Permanent en Biotecnologies Agroalimentàries
